Els contes enforteixen la imaginació, la creativitat, la fantasia, la sensibilitat i, per descomptat, les emocions.

Michelle Petit explica al seu llibre “Una infancia en el país de los libros” que un dia va llegir una història sobre el poder de curació dels contes que la va impactar.
Era l’any 1794 quan un nen de nou anys es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per extirpar-li un tumor. Encara no s’havien descobert els antibiòtics ni tampoc hi havia anestèsia química per controlar el dolor. Tot el que se li podia oferir al nen era un conte per ajudar-lo a distreure la seva atenció, li van explicar una història tan fascinant que quan va acabar l’operació va jurar que no havia sentit cap mena de molèstia.

Divuit anys més tard, aquest nen, va entregar a un editor un dels seus propis contes.  Es deia Jacob Grimm i la seva història es titulava Blancaneu. Amb el pas dels anys va arribar a ser l’autor de contes de fades més famós del món i els seus relats encara avui es continuen transmeten per tradició oral o impresa en llibres.
Aquesta història no sabem si és real o inventada, però també ens ha impactat a nosaltres i és que no sempre som conscients de tot el poder que tenen les narracions i de què no només serveixen per passar una bona estona. Com hem vist en aquesta  història, ens ajuden a pair les experiències i també ens atorguen nous coneixements sobre el món i sobre les emocions i la seva gestió.

Per tot això i per molt més, des de l’escola, seguirem apostant per treballar els contes amb el nostre alumnat.

Recomanacions de llibres:

L’elefant encadenat de Jorge Bucay
El punt de Peter H. Reynolds
[…]